dimecres, 4 de maig del 2011

Ball de planetes a les matinades de maig.

Enguany tindrem un espectacle pels matins del mes de Maig i principis de Juny.
Es tracta de les conjuncions de planetes sota la constel·lació d'Aries, i les seves principals estrelles Hamal i Sheratan. Júpiter, Mart, Venus i Mercuri hi estaràn implicats.
L'albirada ens anirà presentant, en un ball lent, les posicions variants d'aquests planetes, i els darrers dies minvants de la Lluna,  L'hora, a partir de les sis del matí per veure'ls tots, abans ja n'apareixeran alguns. Degut a la llum solar serà una mica difícil, tot s'ha de dir.
A les pàgines, d'aquest bloc, estels, i planetes, en podeu fer la seguida diària.
I us poso unes imatges per a anar prenent idea. La majoria estan preses a les 6:35h GTM+2, i localitzades a Tortosa. La seva visibilitat dependrà dels núvols i de l'horitzó est.
Veureu que en alguna imatge es presenta la simulació de la claror de la matinada, les altres prescindeixen d'aquesta claror per permetre millor l'observació de les posicions dels planetes.
La línia verda és la eclíptica. La conjunció de planetes es dona quan ambdós, o tres, tenen la mateixa longitud eclíptica, o sigui perpendiculars a ella. 


Comença el ball, amb el minvant de Lluna.

 
Dia: 01-05-2011. Hora: 6 h 35 m GTM+2. Posició: 40º49' N 0º32' E

 La mateixa imatge amb la claror de l'alba.

Dia: 01-05-2011. Hora: 6 h 35 m GTM+2. Posició: 40º49' N 0º32' E. Amb llum de dia.

Venus i Mercuri en conjunció eclíptica.

Dia: 08-05-2011. Hora: 6 h 35 m GTM+2. Posició: 40º49' N 0º32' E

Triple conjunció Júpiter, Venus i Mercuri.

Dia: 11-05-2011. Hora: 6 h 35 m GTM+2. Posició: 40º49' N 0º32' E

 Conjunció Mart i Mercuri.

 
Dia: 21-05-2011. Hora: 6 h 35 m GTM+2. Posició: 40º49' N 0º32' E

Conjunció Mart i Venus.


Dia 23-05-11, Hora: 6 h 32 m GTM+2. Posició: 40º49' N 0º32' E


I ja el final del ball amb la lluna minvant.

Dia: 29-05-2011. Hora: 6 h 29 m GTM+2. Posició: 40º49' N 0º32' E
Bones matinades!

diumenge, 10 d’abril del 2011

Mercuri, Júpiter i el Sol vissibles a les càmeres del SOHO.

Fa mesos que no escric cap entrada, disculpeu-me, no soc un bloquer nat.
Però, he he afegit quatre pàgines al bloc. En un altre apunt us les descriuré millor. De moment formen part del laboratori del bloc.
L'esdeveniment actual que us comento son els trànsits de Mercuri i Júpiter per darrera del Sol, ben visibles gràcies al satèl·lit SOHO situat al punt de Lagrange que és entre la Terra-Lluna i el Sol.
Per identificar-los us comento l'imatge lateral dreta del bloc, un gif, que la càmera C3 del SOHO ens mostra i descric.
Júpiter és el punt més lluminós que hi ha davall del Sol. Es veu amb una ratlla enmig, un efecte de la càmera que expressa la seva lluminositat. Fa dies que el porto visualitzant i l'he vist entrar en el camp visual de la càmera i passar d'un costat a l'altre.
Mercuri fa poc que ha entrat en el camp visual és el puntet que va d'esquerra a dreta per sobre del Sol. Es distingeix, en relació als estels que l'envolten, perquè va mes de pressa que ells, en el sentit esquerra-dreta de l'imatge. En uns dies el veurem passar per sobre del Sol i de Júpiter, desaparèixer del camp visual per la dreta, abans que ho faci Júpiter. Això es degut a que la seva velocitat va en augment, aparentment, degut a l'efecte relatiu, vist des de l'òrbita del la Terra, en el seu viatge constant al voltant del Sol.
El podeu veure, menyspreant la quantitat de partícules lluminoses que apareixen i desapareixen ràpidament al passar pel davant l'objectiu de la C3. No cal obviar les flamarades del Sol que el tapen.
Els estels, com haureu endevinat, van d'esquerra a dreta. Aparentment també, ja que és el moviment de la Terra el que ens fa aquesta sensació filmada pel SOHO.
Gaudiu de l'espectacle, ni que semblin puntets, no es repetirà fins d'aquí a un any, tal vegada pels voltants del 13 de maig, amb Júpiter, i l'aparició de Mercuri, uns dies més tard, que serà llampant pel ràpid que anirà.
El proper esdeveniment planetari, amb el SOHO, el tenim programat pels voltants del 16 d'agost. Aquest cop amb Venus i Mercuri. Després ens tocarà Saturn pels voltants del 13 d'octubre.
Espero tenir l'avinentesa de compartir-los.

Vídeo extret de la càmera C2 del SOHO. Sota teniu les dates. Només es veu Júpiter, Mercuri esta fora del camp de la càmera C2.

dimecres, 2 de febrer del 2011

dimarts, 1 de febrer del 2011

Aung San Suu Kyi


Nascuda a Rangun el 19 de juny de 1945, és filla d'Aung San, heroi nacional que va signar l'any 1947 el tractat d'independència amb el Govern britànic abans de ser assassinat.
Després de diplomar-se a la Universitat d'Oxford, va treballar en la Secretaria de les Nacions Unides i ser professora a l'Índia, Aung San Suu Kyi va retornar a Birmània el 1988 i va participar en el segon combat en pro de la independència nacional. Aquest combat es va inspirar en l'exemple pacífic de Gandhi i en la seva fe budista, que la va dur a propugnar una revolució de l'esperit que es manifesta mitjançant el reconeixement de la necessitat del diàleg i la compassió pels més humils. A pesar d'estar arrelada en la tradició birmana, va saber evitar les manipulacions nacionalistes basant la seva lluita en els principis sagrats de la moral, insistint en la necessitat de reconciliar a les ètnies del seu país, profundament dividides.
El 1989 va ser sotmesa a arrest domiciliari a Rangun. Va assumir la direcció de la Lliga Nacional per a la Democràcia, que va guanyar les eleccions de 1990 per majoria absoluta. Les autoritats militars, però, es van negar a tenir en compte aquest resultat, per la qual cosa el seu partit no va poder formar un govern civil. Aung San Suu Kyi, subjecta a estreta vigilància, va preferir romandre al costat del seu poble donant testimoniatge de la seva fe en la idea del bé i del just.
...més a Viquipèdia
Actualment està en llibertat des del 13 de novembre del 2010, però, quina llibertat?
La dictadura es perpetua amb el control total d'un parlament on només pots fer preguntes amb el vistiplau del dictador. Les llibertats son mínimes i el poble continua amb un ferri, i violent, control de tota possible divergència. Myanmar (Birmània) continua vivint en una continua violació de les llibertats fonamentals.

Font: UNESCO, seguint les seves regles de reproducció.

dilluns, 31 de gener del 2011

Aristarc de Samos

? ~310 aC - ~230 aC
Astrònom grec. Deixeble d'Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu. La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna, on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra (unes 300 vegades segons els seus càlculs). Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC. Segons les fonts arribades, Aristarc enuncià que "la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol; acompleix aquesta volta en un any". Per a Aristarc, el Sol és un estel fix, com ho són tots els altres estels; entre la Terra i el Sol hi ha una gran distància i encara una distància més gran entre el Sol i els altres estels, fet que ell provà geomètricament; la Terra descriu una òrbita circular entorn del Sol.
D'altra banda, perfeccionà la teoria segons la qual la Terra gira entorn del seu propi eix, explicà el cicle de les estacions per la inclinació de l'eclíptica i contribuí a una millor mesura de l'any tròpic. La hipòtesi heliocèntrica d'Aristarc fou molt combatuda en la seva època: d'una banda fou denunciada com a impia, d'altra banda, grans científics com Arquimedes, Apol·loni de Perge i Hiparc la rebutjaren per tal com, de la manera com fou formulada, no explicava alguns fets i a causa, també, del prestigi de les teories d'Aristòtil. Finalment fou oblidada i prevalgué la concepció geocèntrica, compendiada, per a molts segles, per Ptolemeu. La teoria heliocèntrica no tornà a ésser plantejada fins al Renaixement. Copèrnic afirmà haver tingut coneixença del sistema d'Aristarc. 

Traducció:
Sobre los tamaños y distancias del Sol y la Luna. Mª Rosa Massa Esteve.
ISBN:978-84-9828-132-3, Cádiz, Publicaciones de la Universidad de Cádiz.
Exposició (pdf)