dilluns, 31 de gener de 2011

Aristarc de Samos

? ~310 aC - ~230 aC
Astrònom grec. Deixeble d'Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu. La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna, on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra (unes 300 vegades segons els seus càlculs). Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC. Segons les fonts arribades, Aristarc enuncià que "la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol; acompleix aquesta volta en un any". Per a Aristarc, el Sol és un estel fix, com ho són tots els altres estels; entre la Terra i el Sol hi ha una gran distància i encara una distància més gran entre el Sol i els altres estels, fet que ell provà geomètricament; la Terra descriu una òrbita circular entorn del Sol.
D'altra banda, perfeccionà la teoria segons la qual la Terra gira entorn del seu propi eix, explicà el cicle de les estacions per la inclinació de l'eclíptica i contribuí a una millor mesura de l'any tròpic. La hipòtesi heliocèntrica d'Aristarc fou molt combatuda en la seva època: d'una banda fou denunciada com a impia, d'altra banda, grans científics com Arquimedes, Apol·loni de Perge i Hiparc la rebutjaren per tal com, de la manera com fou formulada, no explicava alguns fets i a causa, també, del prestigi de les teories d'Aristòtil. Finalment fou oblidada i prevalgué la concepció geocèntrica, compendiada, per a molts segles, per Ptolemeu. La teoria heliocèntrica no tornà a ésser plantejada fins al Renaixement. Copèrnic afirmà haver tingut coneixença del sistema d'Aristarc. 

Traducció:
Sobre los tamaños y distancias del Sol y la Luna. Mª Rosa Massa Esteve.
ISBN:978-84-9828-132-3, Cádiz, Publicaciones de la Universidad de Cádiz.
Exposició (pdf)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada